Club de Rugby Sant Cugat

Amb això vull dir que tot i la importància dels resultats, no es el marcador el més important. En aquest sentit el rugby m'ha aportat coses que van més enllà d'aquests resultats, com la companyonia, la capacitat de sacrifici, la voluntat de treballar pel conjunt, el respecte i un seguit de coses més.

Redacció

En el fons estàs parlant de relacions humanes a través del rugby. Estàs parlant de gent.



Pee Wee

Estic parlant justament d'això. La prioritat, a banda dels resultats, era el component humà i es va arribar a fer una molt bona pinya. Quan treballes aquests aspectes, els èxits, per dir-ho d'alguna manera, arriben sols i en l'àmbit extra esportiu, per descomptat, funciona de la mateixa manera.

De gent, molta. I a tots ells els haig d'agrair quelcom, però sobretot el que els agraeixo és el que han fet perquè aquest col·lectiu humà que és el Club, tiri endavant. Citar-los tots ocuparia tota l'entrevista, però així, tal com em passen pel cap recordo: Miquel Caruda, Manel Turón, Aaron Quincoces, George Goode, Patxi, Ricardo Ruiz, Julian Salvador, Jaime Montanera, Martí Lecina, Oriol Lecina, Pau Mir, Marck Collado, Conxa Martinez, Kik Godàs, Josep Monteagudo, Joan Llata, Diego Fucks, Eloi Sancho, Eduardo Forman, Jofre Montoto, Jose de las Heras, Jaksa Katunaric, Elissa Belzunce, Daniel Garberi, Leandro Palomo, Lluis Diaz, Ernest Miramunt, Lluis "Fisio" Martinez, David Sanchez, Sergi Derqui i, . . . . moltíssims més!!



Redacció

Potser algú en especial?



Pee Wee

Sí. El meu agraïment més especial és per a en Jaume Montanera que va ser part molt important i clau dintre de l'equip sènior, per formar part del grup que després van agafar els posteriors entrenadors i que van acabar arribant a nacional.