Saltar a continguts

Club de Rugby Sant Cugat

#[eBDLocale.literal(navegacio)]

Menú principal

Ferran de la Roza - Pee Wee

El futur del rugby passa pels clubs com el nostre

Redacció
Nacional! Això és un nivell d'alta competició, però encara en l'àmbit de l'amateurisme. Res a veure amb el professionalisme dels grans equips francesos, anglesos, neozelandesos,... Què passarà amb el rugby? La teva història d'aquell noi que arriba el dilluns a entrenar amb una colla de pirats i el diumenge ja està integrat i juga el seu primer partit es convertirà en una llegenda urbana?


Pee Wee
El que m'està preguntant és cap a on va el Rugby. Dons així, en general, trobo que es molt complicat de dir, però suposo que tard o d'hora arribarem a un rugby més professional i malauradament menys practicat. Avui en dia hi ha massa distraccions i comoditats i això fa que sortir de casa sigui un sublim esforç de voluntat que no tothom està disposat a fer. Es curiós com, per exemple, on jo visc, a Terrassa, et trobes molta gent que coneix el Rugby, sap reglament, torneigs i fins i tot jugadors, però mai el practicarien. Fixa't que fins i tot hi ha una penya reconeguda de seguidors de l'USAP.


Redacció
I en aquesta tendència a "l'apalancament" que hi pot pintar un Club com el nostre? Veus que està en condicions de fer front a la nova situació.

Pee Wee
Trobo que el Club va un mica desorientat, encara no ha trobat una línia definida sobre el que vol ser en realitat. Ara gaudim de totes les categories i fins i tot estem disputant una lliga nacional que ens col·loca en una posició veritablement envejable. En relativament poc temps ens hem transformat en un dels clubs capdavanters de Catalunya perquè tot plegat es treballa amb molta il·lusió. Ara bé, hem arribat a un punt en el que toca consolidar la feina feta. Portem un temps projectant molt cap a fora i ara toca fer-ho cap a dintre. Hem de fidelitzar els nostres actius, hem de mimar la gent de casa i hem de fer que la il·lusió i el entusiasme no es perdi. Sempre hem funcionat com una unitat familiar, perquè aquest club es un club familiar. Deixem de fer les coses per que toca fer-les, fem-les per que sentim que les hem de fer, penso que si no mirem de treballar en aquesta línia el projecte s'anirà desinflant de mica en mica. Fa falta un bon revulsiu que provoqui una major unitat entre totes les seccions que el conformen i confio en que entre tots plegats ho aconseguirem. El futur passa per això que dic.