Tal i com ho havien anunciat els entrenadors al vestuari, el partit era d’aquells partits amb parany, en els que un es pot trobar amb la desagradable sorpresa que les coses es compliquen inesperadament.
La primera complicació va ser la de no poder comptar amb tots els efectius. Vàrem presentar 19 jugadors, dos dels quals “tocats” i un altre dubtós.
La segona va ser la de trobar-nos un Barça que en els primers minuts s’apropava a la nostra línea de 5 amb massa facilitat, sense trobar la manera de desempallegar-nos de la pressió. Així, al minut 3, ja havíem encaixat una marca (5-0).
No arribàvem a tenir controls llargs de pilota, malgrat les nombroses recuperacions. En una de les poques jugades efectives dels primers minuts, vàrem empatar, amb un assaig de l’Alberto (5-5).
Als 15 minuts, el Barça es tornava a avançar, aprofitant les nostres febleses defensives (10-5). I, per fi, vàrem començar a llegir més correctament el partit i a aprofitar les nostres armes, una davantera més forta que la del rival. Al minut 29, el Christian va marcar i el Tom va transformar (10-12).
El nostre maul començava a fer mal a l’adversari que va haver de retrocedir fins 40 m davant de la piconadora del SQ. I al límit de la mitja part, un try del Marcos i una nova transformació del Tom (10-19), establien quin equip manava al camp.
A partir d’aquí, a la segona part, tot i produir-se alguna situació compromesa per al SQ, aquest va ser el clar dominador de la pilota, del joc, del terreny i del partit. Es van succeir les marques de l’Alfredo, el Marcel i l’Àlex Alonso. Les tres transformacions del Tom (de dues marques i un cop de càstig) van deixar el resultat final en 10-41.
Jugadors: Joan M, Alberto, Nacho, Pedro, Marcelo, Alex A , Marcos, Albert , Marcel B , Ian, Marcel P, Tom, Dami, Santi, Christian, Joan S, Hernán, Alfredo, Tarquin
Crònica de Camil Pujol.