Un partit amb molts nervis per part dels dos equips, ja que es tractava de les semifinals i el Sitges era l'únic equip de la lliga al que els nostres no havien pogut guanyar aquesta temporada.
El partit va començar malament pels locals, amb un error en una touch i una marca molt ràpida convertida pel Sitges.
Poc a poc els locals es van anar espavilant i responent als atacs visitants de manera cada cop més organitzada, gracies al constant treball d'en Borja Pujol, el mig de melee.
Després d'uns minuts de constant treball, va arribar la marca local, una jugada molt creativa de joc de mans que culminà en una capbussada de l'arrier, Félix Hernández. No es va poder convertir el xut a pals.
A partir d'aquest moment el partit fou pels locals quasi per complert i como no podia ser menys per a l'ocasió, hi va haver una marca controvertida del Sant Cugat ja que l'àrbitre no ho va veure i no la va donar per bona.
El partit es va anar escalfant minut a minut després de diferents ocasions de marca, diversos cops de càstig pels dos costats (dos convertits pel Sitges i un pel Sant Cugat) i l'expulsió d'un jugador del Sitges.
Malgrat l'excel·lent defensa del Sitges, propers al final arribà l'esperada marca local, gracies a una brillant jugada de mans, orquestrada per en Borja Pujol i una capbussada de l'ala Mario Ocampo. El Xut a pals fou convertit pel capità Eric Abellán, sent ja aquest el resultat definitiu d'una jornada èpica pels dos equips.
C. Alejandro Parraga