Club de Rugby Sant Cugat

Avui hem rebut un terrible cop en saber que el Josep Barceló, pare del Pau i del Jordi, benjamins, ens ha deixat. Un infart fulminant ha estat la causa de tan sentida pèrdua.

El funeral serà demà a les 15h30', al cementiri Roques Blanques, al Papiol.

Vaig conéixer el Josep, l'any 2005, quan en va portar el seu fill Pau al rugby. Es va oferir per cuinar paelles multitudinàries a les trobades de pares. Si no recordo malament, paelles, el que es diu paelles, no en va fer mai, però "asados, amb el Ricardo, si que en va fer uns quants. Sempre rialler, de la broma, explicant anècdotes i oferint el seu esforç a la comunitat perquè tothom s'ho passés bé! Així és com l'he conegut.

Després de l'oferta de les paelles, xerrant, va resultar que el coneixia d'haver-lo sentit nomenar. Vet aquí que, sense saber-ho, havia estat a casa seva cap allà l'any 1984, a Ribes de Fresser, al celler, havia conegut el seu pare i havia treballat varis anys amb la seva tia, Carme.

Amb quina facilitat els fils de la vida es creuen i s'entregiren. Malauradament, amb la mateixa facilitat, els fils de la vida desapareixen i queda el buit.

L'enorme buit que els ha quedat a la Berta, la Marta, el Pau i el Jordi. El buit que ens ha quedat als que el coneixíem.

No ens agrada que la vida s'endigui amics d'aquesta manera; ens fa sentir ràbia. Haurem de superar el buit i la ràbia, perquè no podem tornar-lo a la vida.

Però tenim un gran consol. Tot i que ja no el veurem més, ens sentim orgullosos del que ha deixat entre nosaltres: l'amistat que ens va brindat, aquestes joies que ens va portat al Club que es diuen Pau i Jordi i el seu somriure, que sempre recordaré quan vegi somriure els seus fills.

Des d'aquí vull abraçar a tots els que l'estimàven, especialment la Berta, la Marta, el Pau i el Jordi.

Camil