Crònica del Robert Savé - El partit entre el Sitges i el Sant Cugat en infantils, es ja un clàssic en aquesta categoria i un plaer participar directa o indirectament en el joc entre els dos equips. L'ambient, la relació es excel·lent.
Des de fa anys hi ha una gran igualtat i alternança en els resultats, el d?ahir va acomplir amb la previsió. Va esser un partit igualat i molt travat, les davanteres van igualar en la captura de pilotes, el Sitges va dominar en el joc obert i el sant Cugat en l?estàtic i per tant a la fi van decidir el partit l?habilitat dels mitjos i els tres quarts, i aquest cop nosaltres varem esser més vius.
Cal dir que el joc va esser fosc, tosc, lligat, molt competit, igualat i molt, molt net i noble tot i la gran lluita desenvolupada, així en la segona part tot i l?afany d?ambdós equips per marcar no es va aconseguir cap punt.
Es una lliga extraordinàriament igualada, en que es guanya o perd per un assaig, ens cal millorar per poder fer front al que resta i poder tractar d?assolir el sots campionat que ens donaria opció per jugar el campionat d?Espanya oficial.
A més hem de fer-ho per defensar la copa catalana.
Hem d?assumir que cal patir, millorar en la concentració, pensar en que es un joc col·lectiu, esser imaginatius i voler sobretot gaudir en un sentit ampli del joc. El qual comença en els entrenaments.