Club de Rugby Sant Cugat

Pot semblar contradictori parlar d'una molt bona actuació dels alevins al Campionat d'Espanya i comprovar que han obtingut la 7a. plaça de la classificació. No es tracta d'una incoherència. Qui conegui el sistema de classificació del Campionat sap que (excepte per al que serà el campió) els creuaments determinen el sostre de classificació al que es pot optar. Només cal veure que els mateixos 4 equips (El Salvador, Marbella, UE Santboiana i Sant Cugat) que es van enfrontar a semifinals de la copa d'or, a la categoria de benjamins, fa dos anys, lluitant pels primers quatre lloc, van tornar a trobar-se, però aquesta vegada en quarts de final. Els perdedors no quedaven relegats al 3r o 4t lloc, com fa dos anys, sinó del 5è al 8è. Però anem pas a pas.

EL Grup H, en el que havia quedat integrat el Sant Cugat era, a priori, un grup de dificultat mitjana. Encara que desconegut, l'equip de la Calzada no semblava haver d'inquietar-nos massa; per contra, l'Alcobendas A havia estat sots campió fa dos anys a la categoria d'alevins i calia malfiar-se'n. El fet que fa dos anys, a benjamins, no quedés a la copa d'or donava una pista poc precisa del seu potencial.

Amb aquesta poca informació vàrem començar el primer partit contra la Calzada. Poc després del xiulet d'inici, vàrem veure que el partit seria còmode, excessivament còmode per als jugadors més experimentats. En tres minuts havíem fet tres marques. Llavors, vàrem decidir posar al camp tots els jugadors menys experimentats, que varen jugar gairebé tot el partit. El resultat ho diu tot: 14 marques a 0 (70-0). Almenys, no ens queia el gerro d'aigua freda de cada Campionat en el que perdem el primer partit.

El segon i últim partit del grup de classificació es va jugar contra l'Alcobendas A. Aquí, es va veure de seguida que les coses serien més complicades. Amb un equip amb bastants xavals petits, l'Alcobendas movia bé la pilota i, sobretot, placava a cada atac. Ens vàrem apropar a la seva línia de marca vàries vegades, però sense acabar de traspassar-la. Es veia que el nostre joc era superior, però aquesta diferència no es plasmava al marcador. Finalment, a 2 minuts del descans, vàrem fer la primera marca. Ens vàrem treure tensió del damunt i vàrem començar a trenar millor les jugades.
Fruit d'això, a la segona part, vàrem anar creant més i més perill fins que, malgrat la resistència de l'Alcobendas, vàrem marcar la segona marca i la tercera. Així va acabar el partit: 3 marques a 0 (15-0). Estàvem, doncs, a la copa d'or.

Però també estàvem a prop del primer gran escull: el Marbella. Campió de benjamins fa dos anys, ara era la nostre barrera per accedir al les semifinals. El partit va començar amb un equilibri total. S'avançava pocs metres a cada jugada perquè els placatges es succeïen d'un i altre costat. Algunes jugades del Marbella s'aprovaven a la nostra línia de marca i algunes menys de les nostres, a la seva. Així es va arribar al decans: 0 - 0. Finalment, a la segona part, en un jugada ben trenada en la que va tenir superioritat numèrica (una de les poques del partit), el Marbella va fer la primera marca. I la tònica va seguir sent la mateixa. Equilibri gairebé total, amb més atacs del Marbella que nostre. Quan es complia el temps, en un ruck molt disputat a prop de la nostra línia de marca, el Marbella va guanyar la pilota i estirant-se per damunt de la pila de jugadors, un jugador del Marbella va fer la segona marca. No va donar temps ni de treure. Final del partit: 2 marques a 0 (10-0). El resultat ens relegava a lluitar per la les places que van de la 5a a la 8a, però malgrat la derrota, vàrem valorar el fet que el nostre joc no estava tan distant del dels andalusos, quan a priori podíem semblar víctimes fàcils.

La UE Santboiana també va caure en quarts. Va ser contra el Salvador. El BUC va tenir més sort i es va trobar amb una pereta en dolç, el Majadahonda, que li va permetre, contra tot pronòstic, esmunyir-se entre els 4 primers. El CAU es va imposar al Liceo Francès.

El primer partit del diumenge va ser contra el Liceo Francès, per determinar si ens classificàvem del 5é al 6é lloc o del 7è al 8è. En el partit, el Sant Cugat va tenir gairebé tots els elements de l'atzar en contra. Per començar, el partit va tenir un inici similar al de l'Alcobendas: millor joc del Sant Cugat, però equilibri al marcador. Però va arribar la primera marca, semblava que el camí s'anava aplanant cap a la victòria, però la fortuna es va girar contra nosaltres. El Damià, ja en zona de marca contrària, no va arribar a plantar la pilota perquè se li va escapar al darrer moment. El Marcel va confondre la línia de final de zona de marca amb la de marca i va plantar la pilota mig metre abans. Llavors, en una jugada per la banda, el Liceo marca i aconsegueix l'empat. Estàvem a la segona part i ara, els nostres jugadors, una mica desorientats per la mala sort, no jugaven amb tanta intensitat. No sabien que faltava per arribar el pitjor.

L'àrbitre va assenyalar el final del partit, que va acabar amb el resultat d'empat a una marca (5-5). Es varen jugar cinc minuts de pròrroga a marca d'or. Cap dels dos equips va marcar. I aquí va venir l'últim ingredient de mala sort del partit, perquè la moneda va decidir que fos el Liceo Francès el guanyador.

Quedàvem doncs en la lluita per la 7a. o 8a. plaça de la copa d'or, contra el Majadahonda, un equip sense massa complicació. Després del la Calzada, aquest va ser el partit menys intens, en el que van tornar a jugar bastant estona els jugadors més inexperts. Tot i això, el resultat va ser de 4 marques a 1 (20-5), en el que vàrem tenir la possibilitat de tornar a veure la línia de ¾ completa, jugant amb desimboltura i alegria.

Ara queda treure conclusions del Campionat. Encara que cal que en parlem més entre nosaltres, els educadors considerem que:

1) Com a equip, el Sant Cugat segueix estant entre els millors d'Espanya, una mica més amunt del que la classificació diu. Sense por a equivocar-nos massa podem dir que el Salvador juga a un nivell estratosfèric, molt superior al de tots els demés equips. El Marbella i la UE Santboiana estan lleugerament per sobre del nostre nivell de joc. Al mateix nivell que nosaltres estaria el CAU i, una mica per sota, el BUC i el Liceo Francès. El Majadahonda estaria una mica més lluny.

2) Tot i que queden moltes coses per millorar, cal dir que la davantera ha fet uns molt bons partits, amb un sacrifici notable en la lluita per la pilota. El Joan, l'Ian, l'Arnau, el Juan Manuel, l'Anna, l'Alex i el Jonathan són tan responsables del bon joc com els jugadors que fan les marques.

3) Els jugadors van tenir un altíssim nivell de concentració en tots els partits (amb l'excepció del primer, que va ser un "divertimento"). Ningú es va amagar i tots vàren donar la cara.

Per acabar la crònica voldria repartir alguns agraïments. El primer, als jugadors. Com em dit, van saber estar a l'alçada del que s'esperava d'ells. Amb una mica més de fortuna haguéssim estat 4t o 5è. El segon per als pares d'alevins i benjamins, que van conformar un grup cohesionat, divertit, animador i amb empenta. El tercer, i potser el més intens, al Joan Marty (pare), que amb les seves dots organitzatives i el seu treball va fer que el viatge fos gairebé un viatge de plaer.

ELs jugadors alevins varen ser:

Davantera: Joan (c), Alex, Anna, Arnau, Ian, Jonathan i Juan Manuel
Mig de melé: Marcel
Mig d'apertura: Marc
3/4: Damià, Gaspar, Guillem, Marcos, Oriol i Sam