Club de Rugby Sant Cugat

Crònica d'en Camil Pujol - Alevins. El CR Sant Cugat, cap de sèrie per al Campionat de Catalunya
Ahir (8/3/08) es jugaba la segona jornada de la fase de configuració dels grups del Campionat de Catalunya Aleví. La primera jornada, la de Tarragona, ens havia deixat un mal sabor de boca, atesos els empats contra BUC i FCB. Tot i això, començàvem en la classificació de Clubs com a cap de sèrie, darrera de la UE Santboiana.

Els jugadors presents al camp eren: Joan, Arnau, Juan Manuel, Jonathan, Mauro, Marc, Marcos, Ian, Marcel, Damià, Sam, Oriol i Guillem.

Per evitar la típica "pàjara" del primer partit, es va optar per un suau escalfament amb un bon contingut de contacte.

El primer partit va ser contra el Barça, un equip sempre difícil y ben situat al camp. Després d'uns minuts de joc de tu a tu, hem aconseguit la primera marca, que ha obert el camí a altres dues. EL resultat final, 3 a 0.

EL segon partit ens enfrontava al BUC. En les primeres obertures de pilota a la línia, hem provat el costat dret i el costat esquerra de l'adversari, per descobrir que el més feble era el primer. Per allà hem llençat un dels atacs que ha significat la primera marca. Llavors, en la sacada de centre, una indecisió en la recollida de la pilota ha permès que el BUC ens fes una marca de murri, però ha estat l'única que hem encaixat en tota la jornada. Enlloc de lamentar-se, l'equip s'ha estimulat amb aquesta marca en contra i ha aconseguit 3 assaigs més, deixant el resultat final en 4 a 1.

EL tercer partit l'hem jugat contra el Sitges, un equip molt tècnic, però format majoritàriament per nois de primer any. Han estat molt combatius en les primeres jugades, però després de la nostra segona marca, han baixat molt el rendiment. EL resultat final ha estat de 6 a 0.

L'últim partit l'hem jugat contra el GEiEG, un equip molt descompensat, amb un mig de melé molt gran que també era mig equip. Per contrarestar-lo, hem posat dos placadors sobre ell. L'Ian en la primera cortina defensiva i el Damià en la segona. Però en realitat ha estat ell el qui ha decidit amb qui s'emparellava ja que després d'haver rebut un solemne placatge del Damià, s'han anat buscant per tot el camp. Ha estat un partit dins del partit: una lluita de titans. Els hem guanyat tots dos. El Damià ens ha demostrat que la seva qualitat no és únicament física i no l'ha deixat passar en cap ocasió. Per contra, ell si que ha pogut marcar. Pel que fa el partit general, hem anat treballant fins aconseguir el 5 a 0 final.

El nostre primer objectiu era ser cap de sèrie i ho hem aconseguit. El segon era no perdre cap partit i també ho hem aconseguit.

Des del punt de vista tècnic, el primer objectiu era que els suports arribessin en 2 o 3 segons i, en general ho hem fet. El segon, aplicar jugades assajades hi hem fet algun creuament, passades saltades i algun redoblament. BRAVO NOIS!!

El tercer, però, que era jugar amb continuïtat, aquest no l'hem aconseguit. Aquell manera de jugar que ens va meravellar en el partit contra la selecció catalana és el somni que hem de seguir perseguint. Ens farà falta si volem guanyar alguna cosa. Volem que no sigui un miratge i que sigui una realitat habitual. A TREBALLAR PER ACONSEGUIR-HO