Club de Rugby Sant Cugat

Crònica de l'Steve Schofield i el Camil Pujol - L'equip aleví va tenir ahir feina doble: al matí va jugar contra el CN Poble Nou i va guanyar per un clar 4 - 0 i a la tarda, va quedar campió del torneig de Cornellà, guanyant a la selecció catalana. Cal remarcar que, en els 4 partits jugats, va fer 16 marques i només en va rebre dues. En una jornada plena de rugby, l'equip aleví de Sant Cugat ens va deixar veure un rugby tècnic, vistós i sobre tot, d'equip.

Però anem a pams. A les 10h del matí, amb l'equip gairebé al complet, al terreny de la Marbella, va començar la maratoniana jornada. Amb una espina clavada de la trobada de Sant Cugat, on el CN Poble Nou ens va guanyar per 1 a 2, va començar un partit de 3 parts ens el que els dos equips van posar tota la carn a la graella. A la primera part, CN Poble Nou va començar pressionant. Durant uns quants minuts, el joc va ser de tu a tu. El Damià va fer la primera marca. Tot seguit, es va anul·lar una marca del Poble Nou per una touche a tocar la línia de marca.

A la segona part, el Poble Nou va seguir lluitant de valent i el marcador no es va moure. Finalment, a la tercera, el Sant Cugat va saber vèncer les resistències dels barcelonins i el Damià i el Marcel per partida doble van deixar el marcador en un 4 - 0 que no deixa clar la resistència del rival.

A la tarda, a les 5h, vàrem a anar a jugar a Cornellà. El RC Cornellà ens havia demanat si podíem portar els nostres alevins a la trobada que organitzaven dissabte a la tarda. El motiu: l'Hernani de Divisió d'Honor B havia vingut a Cornellà amb part de la seva escola de rugby.
No va ens va resultar fàcil muntar un equip ja que, al matí, hi havia hagut la trobada amb el CN Poble Nou. Per aquest motiu, vàrem completar l'equip amb dos jugadors benjamins de segon any.

El torneig es va jugar en dos grups i al Sant Cugat li va tocar el de la mort: Hernani A (el més fort dels bascos) i la selecció catalana.

L'Hernani A va ser un rival més fluix del que esperàvem. Amb jugadors molt grans, però poc mòbils, va atacar poc i els seus atacs responien més a mancances i errors nostres (sobretot en els placatges) que a un joc brillant. Les primeres jugades per l'ala esquerra van demostrar que l'Hernani defensava relativament bé per aquella banda. Llavors, en el primer atac per l'ala dreta, un pletòric Damià, va deixar estabornits al terra tres defensors de l'equip contrari.

Una segona, una tercera i una quarta vegada es va repetir la mateixa jugada. Els davanters (Joan Marty, Jonathan, Juan Manuel) aconseguien pilotes que el Marc i l'Ian obrien fins l'ala dreta. Després, una carrera en ziga-zaga impossible de rat penat del Marcel va fer pujar un punt més al marcador. El Marc va ampliar el marcador amb una sisena marca i, finalment, una nova marca, el Damià va sentenciar el partit amb un 7 a 2 final.

El rival de veritat havia de ser la selecció catalana, que comptava amb jugadors de Poble Nou, BUC i Sant Boi entre altres. Jugant amb Joan, Ian i Damià a la davantera, Marc de mig de melé, Marcel de mig d'obertura, Marcos de primer centre, Gaspar de segon, Oriol d'ala esquerra i Borja d'ala dreta, va començar el partit. La catalana va començar fort i ens va obligar a retrocedir. Dues vegades ens va arraconar contra la nostra pròpia línia de marca, però vàrem acabar salvant la situació.

Llavors com si un director d'orquestra invisible comencés a marcar el compàs, va començar un molt bon joc d'equip. Harmonia! Així és com jo ho definiria. Cada jugada dels davanters, quan portàvem la pilota, era una penetració en profunditat que trobava immediatament els suports per garantir la conservació de la pilota; cada punt de fixació trobava una obertura fàcil i neta a la línia. Nou punt de fixació, nova conservació i nova pilota de qualitat per a la línia. Vàrem crear fins 3 i 4 transicions d'una a l'altra banda del camp, jugant amb continuïtat. Quan no portàvem la pilota, la lluita era aferrissada i vàrem recuperar unes quantes vegades la possessió.

Tot i que la catalana, que no deixa de ser un equip boníssim, defensava molt bé, el nostre joc va donar els seus fruïts. Primer una marca del Marcos va trencar l'equilibri del marcador. L'Oriol, aprofitant una jugada de superioritat, va fer una carrera de més de mig camp i va marcar la segona. Per últim, el Marcos va aconseguir el 3 a 0 que va ser el resultat final, contra una selecció catalana que va vendre cara la seva pell. Cal remarcar el treball del Gaspar, amb les idees molt clares. El Joan Prat i el Borja, ambdós benjamins, van jugar part d'aquest important partit i van estar a l'alçada de la resta de companys. Ha de ser tot un orgull per a ells, debutar amb els alevins, vencent la selecció catalana. Podem dir, sesnse por a equivocar-nos, que l'equip va jugar el millor partit de la temporada, mostrant un nivell de joc col·lectiu molt bo.

L'últim partit, de només cinc minuts de durada, ja més relaxats i amb una certa pèrdua de concentració, es va jugar contra el CR Cornellà. Els jugadors menys experimentats i els dos benjamins van jugar tot el partit. Cal destacar una molt bona marca del Borja i una altra que gairebé va aconseguir el Joan Prat. El Juan Manuel i el Jonathan van fer un bon partit. Resultat final: 3 a 0 amb marques de Borja, Damià i Marcel.

Com a conclusió, jo recordaria que, a principi de temporada, els jugadors es van comprometre a treballar de valent per crear un equip d'alt nivell. En els partits importants, han demostrat que aquest compromís segueix en peu. Ahir, també. Però, malgrat tot, cal recordar que només estem a mig camí i el més dur estar per arribar. És important, ara, que aquest equip jugui el màxim nombre de partits possible fins els campionats de Catalunya i Espanya incloent el sempre interessant torneig de l'Entente de la Tet a França, el dia 1 de maig on esperem poder fer un molt bon paper.