Club de Rugby Sant Cugat

Crònica d'en Robert Savé - Contents perquè es va guanyar, satisfets per com es va aconseguir i orgullosos per l'actitud de tots, que va fer equip.

El partit va esser el clàssic entre la concepció de joc tancat amb xocs continus dels davanters, un joc de camp petit i potencia física enfront de la concepció de joc obert, de recuperació rapida de pilota i joc als tres quarts.

Aquesta vegada, va guanyar aquest darrer model. Els nostres davanters varen funcionar molt bé, tant en les jugades estàtiques, touche i melé, com en les dinàmiques, el que va donar un elevat nombre de pilotes a la línia, que va saber aprofitar-les amb practicitat i en algunes ocasions, amb brillantor.

Es va placar molt i bé, la medul·lar (talonador - mitjos - arriere va funcionar) i la resta van mostrar actitud i joc.

Feia temps que no veiem sortir del camp jugadors amb les marques del joc. Això, en un partit net i esportiu com el d'ahir, vol dir lluita, que com venim dient, i ho repetirem sempre, és la base d'aquest esport.

Cal destacar i agrair el sentit d'equip que van mostrar els que no varen jugar. Com es va explicar a l'inici de la temporada, estem en una categoria competitiva i, a més a més, per mèrits propis, estem en el grup de dalt; per tant, tractar de guanyar és important, no tant sols pels punts, sinó per la formació de jugadors de cara a les categories superiors del club. Tot això representa sacrifici en els entrenaments i en el camp, responsabilitat, companyonia,..., per arribar a ser un jugador d'equip de rugby, i estem fent el pas d'ésser esportistes a ser rugbistes. Gràcies.

Es també ressenyable, com va fer ahir directament en Guillermo davant dels companys del Poble Nou, l'actitud dels jugadors d'aquest equip, fent callar el públic que esbroncava al referee, un noi jove amb molta voluntat i poca experiència, que no va influir en el resultat, però potser si en el joc. Va ésser una demostració, de que en el rugby encara hi queda quelcom diferent a altres esports.

Bé, ha estat un bon partit i en queden molts més, per tant, cal seguir com a mínim així.