Club de Rugby Sant Cugat

Crònica d'en Robert Savé. Ahir en les instal.lacions de la ciutat universitària de l'UB, vàrem perdre per 21 a 17 enfront del Barça.

Com es pot deduir del resultat, el partit va ésser molt igualat, amb moltes opcions per part nostre, que es desbarataven, be per la bona defensa del Barça, be per errors nostres en la darrera passada.

L'equip va tenir de tot, però podem dir que la medul·la del mateix, taloner i mitjos, va funcionar, vàrem guanyar moltes melés i touches, pròpies o no, i varem obrir i jugar amb seny i imaginació: quin assaig més interessant el darrer nostre assaig (*). Cal també destacar la millora i la intensitat que alguns jugadors molt nous en aquest esport, estan mostrant dia a dia.

Pel que fa la part menys reeixida, segueixen havent-hi jugadors que no s'impliquen en la manera que aquest esport requereix, tant en entrenament, com en tremp en el joc, en l'ajuda al company, en la pressa de responsabilitats o en la superació de les adversitats. Un antic jugador va definir els jugadors de rugby com "un conjunt de persones que havent rebut cops i, de vegades, estant passant-ho malament, volen transmetre a l'àrbitre, als contraris i als companys, que estan absolutament bé", en una clara contraposició als jugadors de futbol.

Cal també destacar l'error de Robert Savé (entrenador de l'equip infantil del CR Sant Cugat) en acceptar l'arbitratge per part d'un senyor que va proposar el Barça, ja que la FCR no en va enviar cap. En Robert va pecar d'ingenu, la qual cosa és terrible a la seva edat. Va pensar que la persona proposada seria de la mateixa qualitat que els educadors del Barça, i no va esser així. Va resultar un àrbitre dolent en el sentit ampli i profund de la paraula. Va donar el primer assaig al Barça desprès de fer repetir cinc vegades la melé, que sempre guanyàvem nosaltres fins la darrera, argumentant que entravem baixos. És que som baixos! i volem jugar baixos!, és una manera de jugar legal i neta. No va recriminar en cap moment (els propis educadors del FC Barcelona, sí), l'actitud no esportiva d'un noi; va donar el darrer assaig del Barça, en el darrer segon de partit; no ens va deixar ni sortir de mig camp, desprès d?un clar avant. Per què no va voler jugar en el rol que li correspon?. Un error el té tothom, però una actitud és quelcom del que es disposa. El meu, va estar el pitjor error del partit, ja que l'acceptació d'aquest senyor, va permetre que es malbaratés un magnífic partit, jugat per dos bons equips.

(*) Pel que fa la validesa dels nostre darrer assaig, lamento discrepar dels amics del Barça, però va ésser absolutament legal, ja que tal com diu el reglament per Infantils dels Arbitres de Catalunya, FCR d'octubre del 2007: en la sortida d'un cop franc a favor "No se permite cargar directamente viniendo en carrera, en este caso mínimo un pase".

El nostre jugador nº 10 va rebre la pilota parat, si no hagués estat impossible l'engany i va entrar sense contacte, per tant cap supòsit negatiu, cap infracció i assaig ben concedit, com no podia esser d'altre manera.

Enhorabona al Barça, que ara és un més en la lluita per la segona plaça i, per nosaltres, reflexió i un xic més de ganes a tots. Encara no tenim res perdut i, per tant, tot encara està per guanyar; el primer, la satisfacció del joc.