Club de Rugby Sant Cugat

Crònica del Camil Pujol - Com ja deia en la crònica del dissabte passat, els 4 semifinalistes van demostrar en les últimes trobades una igualtat total.

La primera semifinal era el nostre enfrontament contra el RC Sitges. El partit prometia ser equilibrat. L'inici va ser de davanteres, però el Sant Cugat defensava bé i recuperava la pilota en moltes ocasions. Els nostres atacs eren menys freqüents però més penetrants. Amb aquest joc vàrem fer dues marques.

En un moment de desorganització en el camp, el Sitges va aprofitar per marcar el 2 a 1. Tret d'aquesta distracció, la nostra defensa segui ser molt segura. Van arribar el 3 a 1 i el 4 a 1.

Ja més relaxats, el Sitges va aprofitar per fer el 4 a 2 final. El Sant Cugat estava a la final!

A l'altra semifinal, la UE Santboiana havia arrasat el FC Barcelona. Amb una davantera aclaparadora (un equip amb almenys 5 jugadors amb característiques de davanters pesants i combatius), els de Sant Boi van vèncer la resistència del Barça.

La final estava servida! L'única tàctica possible, el joc ràpid de passada i atacs fulminants, no deixant que la seva davantera, més lenta, però rocosa, pogués aturar-nos i formar agrupaments on teníem les de perdre. A la visita que temps enrera ens va fer l'Escola de Sant Boi, ja vàrem demostrar que sabíem jugar així.

Malauradament avui no hem jugat tant a la mà com aquella vegada. La potent davantera de Sant Boi anava arraconant-nos sense que trobéssim la sortida. Quan recuperàvem la pilota, ens anàvem a estavellar contra una defensa pètria i pràcticament insalvable. Ells també trobaven una paret, però atacaven més vegades i en gairebé sempre la lluita es produïa al nostre camp.

Va caure la primera marca i poc després, la segona: 0-2. La segona part va ser encara més lluitada que la primera. Vàrem crear 2 o 3 accions d'atac en les que es va percudir enlloc de passar i vàrem perdre l'avantatge de posseir la pilota.

En una escapada aconseguida gràcies a un bon joc a la mà, l'Óscar Quintero va fer una marca en una carrera de 20 m. 2 a 1. Encara hi havia esperances. Però la tònica va seguir sent la mateixa que durant tot el partit.

Poc després va acabar el partit. La UE Santboiana és la Campiona. Enhorabona!. S'ho mereix. Ha jugat molt bé i encara que no ens agrada perdre, ho acceptem esportivament, sobretot si el rival ha estat el millor.

Som sotscampions de Catalunya! És un èxit. Sant Boi! ens veurem al campionat d'Espanya animant-vos i, si ens enfrontem a vosaltres, lluitant per guanyar-vos.

Com a conclusió final d'aquesta crònica voldria destacar que el nostre equip de prebenjamins ha jugat a un altíssim nivell. Tenim un excel·lent equip. Només ens ha pogut guanyar el Sant Boi A (i remarco això de A). el Sant Boi A és un equip on s'han seleccionat els millors de 20 o 30 jugadors.

Nosaltres hem jugat amb tots els jugadors. Els que juguem millor i els que encara estan aprenent; els que plaquen i els que encara tenen por al contacte; els que porten anys jugant i els que porten unes poques setmanes. Per aplicar el nostre criteri que tothom jugui, hem hagut de treure del camp jugadors fonamentals, però la responsabilitat que han assumit jugadors com l'Albert, l'Ian, el Manel l'Òscar V., l'Òscar Q., oblidant la diferència d'edat, de grandària, d'agressivitat, ens confirma que estem fent les coses com cal.

Felicitats als jugadors! El mèrit és seu!