Club de Rugby Sant Cugat

Parlar del Club és parlar d'un col·lectiu de persones que s'ha posat d'acord per assolir l'objectiu de gaudir del rugby. Hi ha jugadors, entrenadors, educadors, pares, simpatitzants. Massa sovint, la parcel·la del Club en la que ens movem ens impedeix conèixer altres persones que com nosaltres aporten el seu gra de sorra en aquest projecte.

"Amb nom propi" és un apartat de la web on anirem presentant algunes de les persones que integren el Club i els demanarem que ens expliquin la seva història, les seves opinions i les seves sensacions, de manera que ens coneguem tots una mica més.

Per a aquesta primera entrevista hem escollit el Ferran de la Roza. Buscant en el registre de socis, hem pogut comprovar que és el soci número 1 de l'entitat. Això vol dir que en Ferran és una de les persones que coneix, no tan sols els origens del Club, sinó la seva trajectòria des de la seva fundació.

Ens ha semblat que seria interessant que ens expliqués com ha viscut aquesta aventura.

El seu nom és Ferran de la Roza, però la major part del Club el coneix com a Pee Wee (cal pronunciar "Piwi"). Ha estat jugador del Club durant molts anys i ha exercit càrrecs directius. Actualment és el delegat de l'equip sènior i 2n entrenador de l'equip femení. Divertit, hàbil en la oratòria, sap fer que la gent se senti a gust amb ell. El seu perfecte català no deixa endevinar, fins que ens ho diu, que va néixer fa trenta set anys a Vinya del Mar, a Xile. La primera vegada que vaig parlar amb ell em va sorprendre saber que, malgrat la seva joventut, era el soci número 1 del Club.

Redacció
No deixa de sorprendre'm que una persona de 37 anys sigui el soci número 1 d'un Club que té 20 anys.

Pee Wee.
Realment soc el soci número 1 perquè en un moment determinat es va prendre la decisió de que fos així. La cosa té cert fonament i és que en aquells moments jo era la persona més antiga del Club. La gent que m'havia precedit s'havia anat desvinculant.
No vaig fundar el Club ni vaig formar part, ni de lluny, de la colla que va iniciar-lo.

Redacció
Els fundadors, però, encara estaven al Club quan vas arribar.

Pee Wee
I tant! El Club es va originar arrel d'un grup d'estudiants de la Facultat d'Empresarials de Sabadell, encapçalats pel Miquel Caruda. Ell va ser el fundador, entrenador i capità de l'equip fins que va passar el relleu. En Miquel venia d'un Club emblemàtic de Barcelona, el BUC i així va engrescar companys de la facultat. Un dels que també corria per aquí en aquella época era l'Steve Schofield.
A mi em va portar un amic de l'Institut Arnau Cadell de Sant Cugat, on estudiava. Aquest amic era el fill d'en Joan Guinovart, que formava part del cos d'entrenadors d'aleshores.

Redacció
I així amb aquestes condicions vas començar a jugar.

Pee Wee
Recordo perfectament el meu primer dia d'entrenament a Mirasol, on tots em semblaven una colla de xalats i m'encantava. Aleshores jo era dels petits!! Però no vaig tenir gaire temps per preparar-me perquè després de dos entrenaments, el diumenge ja estava jugant i des de la banda m'anaven indicant on m'havia de situar. Començava d'ala perquè el titular s'havia lesionat i, era ell el que m'orientava des de la línia de touche.
Com pots veure l'escola era el partit del diumenge.

Redacció
I així, poc a poc, et va anar implicant en el Club.

Pee Wee
Com a jugador, la implicació va ser immediata, però després van venir noves responsabilitats. No és gens estrany. Pensa que al poc temps jo ja era un veterà i em va tocar fer una mica de tot: jugador, entrenador i fins i tot vicepresident quan el Club i l'Escola es van unir.

Redacció
Tot això a nivell col·lectiu, però m'imagino que el rugby t'ha aportat coses a nivell individual. Has patit, has gaudit, has guanyat, has perdut.

Pee Wee
En quant a victòries o derrotes, seria incapaç de parlar en aquests termes. Potser els que van pujant des de l'Escola poden veure el rugby amb uns ulls més competitius i tindrien coses a dir però, jo puc assegurar-te que he patit des de derrotes que m'han sabut a glòria a victòries més aviat tristes.

Amb això vull dir que tot i la importància dels resultats, no es el marcador el més important. En aquest sentit el rugby m'ha aportat coses que van més enllà d'aquests resultats, com la companyonia, la capacitat de sacrifici, la voluntat de treballar pel conjunt, el respecte i un seguit de coses més.

Redacció
Nacional! Això és un nivell d'alta competició, però encara en l'àmbit de l'amateurisme. Res a veure amb el professionalisme dels grans equips francesos, anglesos, neozelandesos,... Què passarà amb el rugby? La teva història d'aquell noi que arriba el dilluns a entrenar amb una colla de pirats i el diumenge ja està integrat i juga el seu primer partit es convertirà en una llegenda urbana?


Pee Wee
El que m'està preguntant és cap a on va el Rugby. Dons així, en general, trobo que es molt complicat de dir, però suposo que tard o d'hora arribarem a un rugby més professional i malauradament menys practicat. Avui en dia hi ha massa distraccions i comoditats i això fa que sortir de casa sigui un sublim esforç de voluntat que no tothom està disposat a fer. Es curiós com, per exemple, on jo visc, a Terrassa, et trobes molta gent que coneix el Rugby, sap reglament, torneigs i fins i tot jugadors, però mai el practicarien. Fixa't que fins i tot hi ha una penya reconeguda de seguidors de l'USAP.


Redacció
I en aquesta tendència a "l'apalancament" que hi pot pintar un Club com el nostre? Veus que està en condicions de fer front a la nova situació.

Pee Wee
Trobo que el Club va un mica desorientat, encara no ha trobat una línia definida sobre el que vol ser en realitat. Ara gaudim de totes les categories i fins i tot estem disputant una lliga nacional que ens col·loca en una posició veritablement envejable. En relativament poc temps ens hem transformat en un dels clubs capdavanters de Catalunya perquè tot plegat es treballa amb molta il·lusió. Ara bé, hem arribat a un punt en el que toca consolidar la feina feta. Portem un temps projectant molt cap a fora i ara toca fer-ho cap a dintre. Hem de fidelitzar els nostres actius, hem de mimar la gent de casa i hem de fer que la il·lusió i el entusiasme no es perdi. Sempre hem funcionat com una unitat familiar, perquè aquest club es un club familiar. Deixem de fer les coses per que toca fer-les, fem-les per que sentim que les hem de fer, penso que si no mirem de treballar en aquesta línia el projecte s'anirà desinflant de mica en mica. Fa falta un bon revulsiu que provoqui una major unitat entre totes les seccions que el conformen i confio en que entre tots plegats ho aconseguirem. El futur passa per això que dic.

Redacció
Hi ha gent que comença ara i que no viurà mai directament el rugby d'abans. Ja no seran els romàntics del rugby sinó que es trobaran una cosa més organitzada, més estructurada. Que els hi diries?

Pee Wee
Als que comencen els diria que mirin de divertir-se el màxim possible i que gaudeixin d'aquest esport i dels seus companys tant com puguin, ja que sense ells això no seria possible.

Redacció
Estem completament d'acord. Totes les persones que integren el Club han fet possible el que és avui. Han fet possible que tants i tants joves i grans hagin gaudit de l'esport i dels companys. Sense ells, això no seria possible. El Pee Wee no deixa de ser un d'ells, això si, el més antic.